Bautismo del Señor Marcos 1, 7-11
EL ESPÍRITU DE JESÚS
JOSÉ ANTONIO PAGOLA, vgentza@euskalnet.net
SAN SEBASTIÁN (GUIPUZCOA).
ECLESALIA,04/01/12.- Jesús apareció en Galilea cuando el pueblo judío vivía una profunda crisis religiosa. Llevaban mucho tiempo sintiendo la lejanía de Dios. Los cielos estaban «cerrados». Una especie de muro invisible parecía impedir la comunicación de Dios con su pueblo. Nadie era capaz de escuchar su voz. Ya no había profetas. Nadie hablaba impulsado por su Espíritu.
Lo más duro era esa sensación de que Dios los había olvidado. Ya no le preocupaban los problemas de Israel. ¿Por qué permanecía oculto? ¿Por qué estaba tan lejos? Seguramente muchos recordaban la ardiente oración de un antiguo profeta que rezaba así a Dios: «Ojalá rasgaras el cielo y bajases».
Los primeros que escucharon el evangelio de Marcos tuvieron que quedar sorprendidos. Según su relato, al salir de las aguas del Jordán, después de ser bautizado, Jesús «vio rasgarse el cielo» y experimentó que «el Espíritu de Dios bajaba sobre él». Por fin era posible el encuentro con Dios. Sobre la tierra caminaba un hombre lleno del Espíritu de Dios. Se llamaba Jesús y venía de Nazaret.
Ese Espíritu que desciende sobre él es el aliento de Dios que crea la vida, la fuerza que renueva y cura a los vivientes, el amor que lo transforma todo. Por eso Jesús se dedica a liberar la vida, a curarla y hacerla más humana. Los primeros cristianos no quisieron ser confundidos con los discípulos del Bautista. Ellos se sentían bautizados por Jesús con su Espíritu.
Sin ese Espíritu todo se apaga en el cristianismo. La confianza en Dios desaparece. La fe se debilita. Jesús queda reducido a un personaje del pasado, el Evangelio se convierte en letra muerta. El amor se enfría y la Iglesia no pasa de ser una institución religiosa más.
Sin el Espíritu de Jesús, la libertad se ahoga, la alegría se apaga, la celebración se convierte en costumbre, la comunión se resquebraja. Sin el Espíritu la misión se olvida, la esperanza muere, los miedos crecen, el seguimiento a Jesús termina en mediocridad religiosa.
Nuestro mayor problema es el olvido de Jesús y el descuido de su Espíritu. Es un error pretender lograr con organización, trabajo, devociones o estrategias diversas lo que solo puede nacer del Espíritu. Hemos de volver a la raíz, recuperar el Evangelio en toda su frescura y verdad, bautizarnos con el Espíritu de Jesús:
No nos hemos de engañar. Si no nos dejamos reavivar y recrear por ese Espíritu, los cristianos no tenemos nada importante que aportar a la sociedad actual tan vacía de interioridad, tan incapacitada para el amor solidario y tan necesitada de esperanza. (Eclesalia Informativo autoriza y recomienda la difusión de sus artículos, indicando su procedencia).
-oOo-
-oOo-
O ESPÍRITO DE JESUS
José Antonio Pagola. Tradução: Antonio Manuel Álvarez Pérez
Jesus apareceu na Galileia quando o povo judeu vivia uma profunda crise religiosa. Levavam muito tempo sentindo a distância de Deus. Os céus estavam «fechados». Uma espécie de muro invisível parecia impedir a comunicação de Deus com o Seu povo. Ninguém era capaz de escutar a Sua voz. Já não havia profetas. Ninguém falava impulsionado pelo Seu Espírito.
O mais duro era essa sensação de que Deus os tinha esquecido. Já não os preocupava os problemas de Israel. Porque permanecia oculto? Porque estava tão longe? Seguramente muitos recordavam a ardente oração de um antigo profeta que rezava assim a Deus: «Oxalá rasgasses o céu e baixasses».
Os primeiros que escutaram o evangelho de Marcos tiveram que ficar surpreendidos. Segundo o seu relato, ao sair das águas do Jordão, depois de ser batizado, Jesus «viu rasgar-se o céu» e experimentou que «o Espírito de Deus baixava sobre ele». Por fim era possível o encontro com Deus. Sobre a terra caminhava um homem cheio do Espírito de Deus. Chamava-se Jesus e vinha de Nazaré.
Esse Espírito que desce sobre Ele é o alento de Deus que cria a vida, a força que renova e cura os vivos, o amor que transforma tudo. Por isso Jesus dedica-se a libertar a vida, a cura-la e a faze-la mais humana. Os primeiros cristãos não quiseram ser confundidos com os discípulos de João Batista. Eles sentiam-se batizados por Jesus com o Seu Espírito.
Sem esse Espírito tudo se apaga no cristianismo. A confiança em Deus desaparece. A fé debilita-se. Jesus fica reduzida a um personagem do passado, o Evangelho converte-se em letra morta. O amor arrefece e a Igreja não passa de ser mais uma instituição religiosa.
Sem o Espírito de Jesus, a liberdade afoga-se, a alegria apaga-se, a celebração converte-se em rotina, a comunhão perde a força. Sem o Espírito a missão esquece-se, a esperança morre, os medos crescem, e o seguir Jesus termina em mediocridade religiosa.
O nosso maior problema é o esquecimento de Jesus e o descuido do Seu Espírito. É um erro pretender conseguir alcançar com organização, trabalho, devoções ou estratégias diversas o que só pode nascer do Espírito. Temos de voltar à raíz, recuperar o Evangelho em toda a sua frescura e verdade, batizar-nos com o Espírito de Jesus:
Não temos de nos enganar. Se não nos deixamos reavivar e recriar por esse Espírito, os cristãos, não temos nada importante que aportar à sociedade atual tão vazia de interioridade, tão incapacitada para o amor solidário e tão necessitada de esperança.
LO SPIRITO DI GESÙ
José Antonio Pagola. Traduzione: Mercedes Cerezo
Gesù apparve in Galilea quando il popolo ebreo viveva una profonda crisi religiosa. Sentivano da moto tempo la lontananza di Dio. I cieli erano “chiusi”. Una specie di muro invisibile sembrava impedire la comunicazione di Dio con il suo popolo. Nessuno era capace di ascoltare la sua voce. Non c’erano più profeti. Nessuno parlava spinto dal suo Spirito.
La cosa più dura era la sensazione che Dio li avesse dimenticati. Non lo preoccupavano più i problemi d’Israele. Perché rimaneva nascosto? Perché era così lontano? Sicuramente molti ricordavano l’orazione ardente di un antico profeta che pregava così Dio: Se tu squarciassi i cieli e scendessi!
I primi che ascoltarono l’Evangelo di Marco dovettero rimanere sorpresi. Secondo il suo racconto, nell’uscire dalle acque del Giordano, dopo essere stato battezzato, Gesù vide squarciarsi i cieli ed esperimentò che lo Spirito discendeva su di lui. Finalmente era possibile l’incontro con Dio. Sulla terra camminava un uomo pieno dello Spirito di Dio. Si chiamava Gesù e veniva da Nazareth.
Questo Spirito che discende su di lui è il soffio di Dio che crea la vita, la forza che rinnova e guarisce i viventi, l’amore che trasforma tutto. Per questo Gesù si dedica a liberare la vita, a guarirla e a farla più umana. I primi cristiani non vollero essere confusi con i discepoli del Battista. Si sentivano battezzati da Gesù con il suo Spirito.
Senza questo Spirito tutto si spegne nel cristianesimo. La fiducia in Dio scompare. La fede s’indebolisce. Gesù viene ridotto a un personaggio del passato. L’Evangelo diventa lettera morta. L’amore si raffredda e la Chiesa non è altro che un’istituzione religiosa in più.
Senza lo Spirito di Gesù, la libertà scompare, la gioia si spegne, la celebrazione diventa un’abitudine, la comunione si screpola. Senza lo Spirito la missione si dimentica, la speranza muore, le paure crescono, la sequela di Gesù finisce per essere mediocrità religiosa.
Il nostro più grande problema è dimenticare Gesù e trascurare il suo Spirito. È un errore pretendere di raggiungere con organizzazione, lavoro, devozioni o strategie diverse quello che può nascere solo dallo Spirito. Dobbiamo tornare alla radice, ricuperare l’Evangelo in tutta la sua freschezza e verità, battezzarci con lo Spirito di Gesù.
Non possiamo ingannarci. Se non ci lasciamo ravvivare e ricreare da questo Spirito, noi cristiani non abbiamo nulla d’importante da apportare alla società attuale così vuota d’interiorità, così incapace di amore solidale e così bisognosa di speranza.
L’ESPRIT DE JESUS
José Antonio Pagola, Traducteur: Carlos Orduna, csv
Jésus apparut en Galilée au moment où le peuple juif traversait une profonde crise religieuse. Ils sentaient depuis longtemps l’éloignement de Dieu. Les cieux étaient « fermés ». Une espèce de mur invisible semblait empêcher la communication entre Dieu et son peuple. Personne n’était capable d’entendre sa voix. Il n’y avait plus de prophètes. Personne ne parlait poussé par l’Esprit.
Le plus pénible était cette sensation que Dieu les avait oubliés. Il ne s’intéressait plus aux problèmes d’Israël. Pourquoi restait-il caché ? Pourquoi demeurait-il si loin? Ils étaient sûrement nombreux à se rappeler cette ardente prière d’un ancien prophète qui priait Dieu ainsi : « Si tu pouvais déchirer le ciel et descendre ! »
Les premières personnes qui ont écouté l’évangile de Marc devaient être surprises. D’après son récit, en sortant des eaux du Jourdain, après son baptême, Jésus « vit le ciel se déchirer » et il sentit « l’Esprit de Dieu descendre sur lui ». La rencontre de Dieu était enfin possible. Un homme rempli de l’Esprit de Dieu cheminait sur notre terre. C’était Jésus et il venait de Nazareth.
Cet Esprit qui descend sur lui est le souffle de Dieu qui crée la vie, la force qui renouvelle et guérit les vivants, l’amour qui transforme tout. C’est pourquoi Jésus se consacre à libérer la vie, à la guérir et à la rendre plus humaine. Les premiers chrétiens ne voulaient pas être confondus avec les disciples de Jean Baptiste. Eux, ils se sentaient baptisés par Jésus avec son Esprit.
Tout s’éteint dans le christianisme sans cet Esprit. La confiance en Dieu disparaît. La foi s’affaiblit. Jésus est réduit à un personnage du passé et l’Evangile devient lettre morte. L’amour se refroidit et l’Eglise n’est qu’une institution religieuse de plus.
Sans l’Esprit de Jésus, la liberté est étouffée, la joie s’éteint, la célébration devient coutume, la communion se brise. Sans l’Esprit de Jésus, on oublie la mission, l’espérance meurt, les peurs augmentent, suivre Jésus devient médiocrité religieuse.
Notre problème le plus grand est l’oubli de Jésus et la négligence de son Esprit. C’est une erreur de prétendre avoir ce qui ne peut naître que de l’Esprit, à base d’organisation, de travail, de dévotions ou de stratégies diverses. Il nous faut revenir à la racine, retrouver l’évangile dans toute sa fraîcheur et sa vérité, nous laisser baptiser par l’Esprit de Jésus.
Ne nous trompons pas. Si nous ne permettons pas que cet Esprit nous ravive et nous recrée, nous chrétiens, nous n’aurons rien d’important à apporter à la société actuelle, qui est si vide d’intériorité, incapable d’un amour solidaire et tellement en manque d’espérance.
The SPIRIT OF JESUS
José Antonio Pagola. Translator: José Antonio Arroyo
Jesus appeared inGalileeat a time when the Jewish people were going through a great religious crisis. They had been away from God for a long time. Heaven was closed to them. There was like an invisible wall separating them from God and making communication very difficult. Nobody was able to hear His voice. There were no prophets and no one felt inspired by the Spirit of God.
Still worse, everyone felt that God had forgotten them. God did not seem to be interested in Israeland its problems. Why was He hiding away? Why did He seem to be so far? Surely, some people must have remembered a prayer that an old prophet had used: “I wish, God, that you would tear the heavens and come down!”
The first people who heard the gospel of Mark must have been really surprised. When he describes the baptism of Jesus in the Jordan, St. Mark writes, “No sooner had he come out of the water than he saw the heavens torn apart and the Spirit descending on Him.” Finally God had become visible and this man full of the Spirit of God walked upon the earth. His name was Jesus and He came from Nazaret.
This Spirit that descended upon Him was God’s Spirit that created everything – the strength that came to renew everything and give life to everyone; He was the Love that would transform everything. From then on, Jesus began to liberate every human person and to cure everyone, making them more human. The first Christians did not want to be identified as disciples of the Baptist. They claimed to have been baptized by the Spirit of Jesus.
Without this Spirit everything else in Christianity has no meaning. Trust in God disappears. Faith weakens and Jesus becomes a historical person, while the Gospel is not more than a dead document. Love gets cold and the Church is no more than just a religious institution.
Without the Spirit of Jesus, freedom is stifled, joy is killed, festival becomes custom and communion is broken up. Without the Spirit, the mission is forgotten, hope dies, fears multiply and the following of Jesus becomes a mere religious mediocrity.
Our greatest problem today is that we have totally forgotten Jesus and do not even think of the Spirit. We are making a great mistake when we try to organize something, start any work, or introduce some devotions or any other practice when all these things will only stay alive with the Spirit. We have to return to the roots and regain the Gospel in all its freshness and truth and be baptized in the Spirit of Jesus.
We must not deceive ourselves. If we do not let ourselves be recreated by this Spirit, Christians today will have little to contribute to modern society, which lacks any spiritual content and is totally incapable of bringing about human solidarity and real hope for the future.
JESUSEN ESPIRITUA
José Antonio Pagola. Itzultzailea: Dionisio Amundarain
Judu-herriak krisialdi handia bizi zuen une batean agertu zen Jesus Galilean. Denbora asko zeraman Jainkoaren urruntasuna sentituz. Zerua «itxia» zegoen. Ematen zuen ezin ikusizko murru antzeko batek eragozten ziola Jainkoarekin komunikatzea. Inor ez zen gai haren ahotsa entzuteko. Ez zuten jada profetarik. Ezin zuen inork hitz egiten Espirituak eraginda.
Hauxe zuten gauzarik gogorrena: Jainkoa beraietaz ahaztu egin zela uste izatea. Israel herriaren arazo Jainkoari bost axola ote zitzaion. Zergatik zegoen ezkutuan? Zergatik hain urrun? Apika, jende askok zuen gogoan antzinako profeta baten otoitz hau: «Ai zerua urratu bazeneza eta jaitsiko bazina!»
Markosen ebanjelioa entzun zuten lehenengo kristauak harriturik geldituko ziren, noski. Markosek kontatzen duenez, Jordan ibaiko uretatik irtetean, bataioa hartu ondoren, Jesusek «zerua urratzen ikusi zuen» eta «bere gainera Jainkoaren Espiritua jaitsi zela» sentitu zuen. Azkenean, posible zen Jainkoarekin topo egitea. Bazen lurrean Jainkoaren Espirituak hartua zuen gizon bat. Jesusen zeritzan eta Nazaretetik zetorren.
Jesusen gainera jaitsi den Espiritu hori bizia kreatzen duen Jainkoaren hatsa da, bizidunak berritzen eta sendatzen dituena, guztia eraldatzen duen maitasuna. Lehen kristauek ez zuten nahi Bataiatzailearen ikasletzat har zitzaten. Jesusen Espirituak bataiatutzat zuten beren burua.
Espiritu hori gabe dena itzalia da kristautasuna. Galdu da Jainkoarekiko konfiantza. Fedea ahuldua. Iraganeko pertsona huts bilakatzen da Jesus, bizirik gabeko letra bihurtzen da Ebanjelioa. Maitasuna hoztu, eta Eliza erakunde erlijioso bat gehiago baizik ez.
Jesusen Espiriturik gabe, askatasuna itoa da, poza itzalia, ospakizuna ohitura huts bihurtua, elkartasuna hautsia. Espiriturik gabe, misioa ahaztu egiten da, esperantza hil, beldurra handitu, Jesusi jarraitzea erdipurdiko gauza erlijioso bihurtzen da.
Gure arazorik nagusiena Jesus ahaztu izana da, haren Espirituaz ez arduratzea. Oker handia da antolatzearekin, lanarekin, debozioarekin edo mila eratako estrategiarekin lortu nahi izatea Espirituagandik bakarrik jaio daitekeen hura. Sustraietara itzuli beharra dugu, Ebanjelioa bere freskotasun eta egiatasun osoan berreskuratu beharra, Jesusen Espirituan bataiatu beharra.
Ez dezagula engaina geure burua. Espiritu honi ez badiogu uzten biziberritu eta birsortu gaitzan, kristauek ez dugu izango garrantzizko inolako ekarpenik gaur egungo gizartearentzat, hain barnetasun gabea eta maitasun solidariorako hain gaitasun gabea eta hain esperantza-beharrean den honentzat.
L’ESPERIT DE JESÚS
José Antonio Pagola. Traductor: Francesc Bragulat
Jesús va aparèixer a Galilea quan el poble jueu vivia una profunda crisi religiosa. Portaven molt de temps sentint la llunyania de Déu. Els cels estaven «tancats». Una mena de mur invisible semblava impedir la comunicació de Déu amb el seu poble. Ningú era capaç d’escoltar la seva veu. Ja no hi havia profetes. Ningú parlava impulsat pel seu Esperit.
El més dur era la sensació que Déu els havia oblidat. Ja no li preocupaven els problemes d’Israel. Per què romania ocult? Per què era tan lluny? Segurament molts recordaven l’ardent pregària d’un antic profeta que deia així a Déu: «Oh, si esquincessis el cel i baixessis».
Els primers que van escoltar l’evangeli de Marc van haver de quedar sorpresos. Segons el seu relat, en sortir de les aigües del Jordà, després de ser batejat, Jesús «veié que el cel s’esquinçava» i va experimentar que «l’Esperit baixava cap a ell». Per fi era possible la trobada amb Déu. Sobre la terra caminava un home ple de l’Esperit de Déu. Es deia Jesús i venia de Natzaret.
Aquest Esperit que davalla sobre ell és l’alè de Déu que crea la vida, la força que renova i guareix els vivents, l’amor que ho transforma tot. Per això Jesús es dedica a alliberar la vida, a guarir i fer-la més humana. Els primers cristians no van voler ser confosos amb els deixebles del Baptista. Ells se sentien batejats per Jesús amb el seu Esperit.
Sense aquest Esperit tot s’apaga en el cristianisme. La confiança en Déu desapareix. La fe es debilita. Jesús queda reduït a un personatge del passat, l’Evangeli es converteix en lletra morta. L’amor es refreda i l’Església no passa de ser una institució religiosa més.
Sense l’Esperit de Jesús, la llibertat s’ofega, l’alegria s’apaga, la celebració es converteix en costum, la comunió s’esquerda. Sense l’Esperit la missió s’oblida, l’esperança mor, les pors creixen, el seguiment de Jesús acaba en mediocritat religiosa.
El nostre major problema és l’oblit de Jesús i negligir el seu Esperit. És un error pretendre aconseguir amb organització, treball, devocions o estratègies diverses el que només pot néixer de l’Esperit. Hem de tornar a l’arrel, recuperar l’Evangeli en tota la seva frescor i veritat, batejats amb l’Esperit de Jesús:
No ens hem d’enganyar. Si no ens deixem revifar i recrear per aquest Esperit, els cristians no tenim res important a aportar a la societat actual tan buida d’interioritat, tan incapacitada per a l’amor solidari i tan necessitada d’esperança.
O ESPÍRITO DE XESÚS
José Antonio Pagola. Traduciu: Xaquín Campo
Xesús apareceu en Galilea cando o pobo xudeu vivía unha profunda crise relixiosa. Levaban moito tempo sentindo a distancia de Deus. Os ceos estaban «pechados». Unha especie de muro invisíbel parecía impedir a comunicación de Deus co seu pobo. Ninguén era capaz de escoitar a súa voz. Xa non había profetas. Ninguén falaba impulsado polo seu Espírito.
O máis duro era esa sensación de que Deus os esquecera. Xa non lle preocupaban os problemas de Israel. Por que permanecía oculto? Por que estaba tan lonxe? Seguramente moitos recordaban a ardente oración dun antigo profeta que rezaba así a Deus: «Ogallá rachases o ceo e baixases».
Os primeiros que escoitaron o evanxeo de Marcos tiveron de ficar sorprendidos. Segundo o seu relato, ao saír das augas do Xordán, despois de ser bautizado, Xesús «viu racharse o ceo» e experimentou que «o Espírito de Deus baixaba sobre del». Por fin era posíbel o encontro con Deus. Sobre a terra camiñaba un home cheo do Espírito de Deus. Chamábase Xesús e viña de Nazaret.
Ese Espírito que descende sobre el é o alento de Deus que crea a vida, a forza que renova e cura aos viventes, o amor que o transforma todo. Por iso Xesús dedícase a liberar a vida, a curala e facela máis humana. Os primeiros cristiáns non quixeron ser confundidos cos discípulos do Bautista. Eles sentíanse bautizados por Xesús co seu Espírito.
Sen ese Espírito todo se apaga no cristianismo. A confianza en Deus desaparece. A fe debilítase. Xesús queda reducido a un personaxe do pasado, o Evanxeo convértese en letra morta. O amor arrefríase e a Igrexa non pasa de ser unha institución relixiosa máis.
Sen o Espírito de Xesús, a liberdade afógase, a alegría apágase, a celebración convértese en costume, a comuñón féndese. Sen o Espírito a misión esquece, a esperanza morre, os medos crecen, o seguimento a Xesús remata en mediocridade relixiosa.
O noso maior problema é o esquecemento de Xesús e o descoido do seu Espírito. É un erro pretender lograr con organización, traballo, devocións ou estratexias diversas o que solo pode nacer do Espírito. Temos de volver á raíz, recuperar o Evanxeo en toda a súa frescura e verdade, bautizarnos co Espírito de Xesús:
Non nos debemos de enganar. Se non nos deixamos reavivar e recrear por ese Espírito, os cristiáns non temos nada importante que achegar á sociedade actual tan baleira de interioridade, tan incapacitada para o amor solidario e tan necesitada de esperanza.
JESU GEIST
José Antoni Pagola. Übersetzer: Jürgen Kuhlmann
Jesus trat in Galiläa auf, als das jüdische Volk in einer tiefen Krise steckte. Seit langem fühlten sie Gottes Abwesenheit. Die Himmel waren «verschlossen“. Eine Art unsichtbarer Mauer schien Gottes Verbindung mit seinem Volk zu hindern. Es gab keine Propheten mehr. Niemand redete aus dem Antrieb SEINes Geistes.
Am härtesten war dies Gefühl, Gott habe sie vergessen. Israels Probleme kümmerten ihn nicht mehr. Warum blieb er verborgen? Warum war er so weit weg? Bestimmt erinnerten viele sich der glühenden Bitte eines alten Propheten, der so zu Gott betete: «Reiß doch den Himmel auf und komm herab!“
Die ersten Hörer des Markus-Evangeliums mussten überrascht sein. Als laut dessen Bericht Jesus nach seiner Taufe aus dem Jordanwasser stieg, «sah er den Himmel aufreißen“ und erlebte, dass «Gottes Geist auf ihn herab kam“. Endlich war Begegnung mit Gott möglich. Auf Erden ging ein Mensch voller Geist Gottes. Er hieß Jesus und kam aus Nazaret.
Dieser Geist, der auf ihn herabsteigt, ist Gottes Hauch, der das Leben schafft; die Kraft, welche die Lebewesen erneuert und heilt; die Liebe, die alles verwandelt. Deshalb nimmt Jesus sich vor, das Leben zu befreien, zu heilen und menschlich zu machen. Die ersten Christen wollten nicht mit den Jüngern des Täufers verwechselt werden. Sie fühlten sich von Jesus mit seinem Geist getauft.
Ohne diesen Geist erlöscht im Christentum alles. Das Vertrauen zu Gott verschwindet. Der Glaube verkümmert. Jesus wird zu einer Person der Vergangenheit abgetan, das Evangelium verkommt zum toten Buchstaben. Die Liebe erkaltet und die Kirche ist nichts weiter als noch eine religiöse Institution.
Ohne Jesu Geist erstickt die Liebe, erlischt die Freude, verkehrt die Feier sich zur Gewohnheit, zerbröckelt die Gemeinschaft. Ohne den Geist vergisst man dieMission, stirbt die Hoffnung, wuchern die Ängste, Jesu Nachfolge endet als religiöses Mittelmaß.
Unser größtes Problem ist das Vergessen Jesu und die Vernachlässigung seines Geistes. Es ist ein Irrtum, mit Organisation, Arbeit, verschiedenen Andachten oder Strategien schaffen zu wollen, was nur aus dem Geist entstehen kann. Wir müssen zur Wurzel zurück, das Evangelium in all seiner Frische und Wahrheit wiedergewinnen, uns mit Jesu Geist taufen.
Wir sollen uns nicht täuschen. Lassen wir uns nicht von diesem Geist wiederbeleben und neu schaffen, haben wir Christen nichts Wichtiges beizutragen für die aktuelle Gesellschaft, die so leer an Innerlichkeit ist, so unfähig zu solidarischer Liebe, so hoffnungsarm.

Los comentarios están cerrados.