4 Tiempo ordinario (A) Mateo 5, 1-12
IGLESIA MÁS EVANGÉLICA
JOSÉ ANTONIO PAGOLA, vgentza@euskalnet.net
SAN SEBASTIÁN (GUIPUZCOA).

ECLESALIA, 26/01/11.- Al formular las bienaventuranzas, Mateo, a diferencia de Lucas, se preocupa de trazar los rasgos que han de caracterizar a los seguidores de Jesús. De ahí la importancia que tienen para nosotros en estos tiempos en que la Iglesia ha de ir encontrando su estilo cristiano de estar en medio de una sociedad secularizada.

No es posible proponer la Buena Noticia de Jesús de cualquier forma. El Evangelio sólo se difunde desde actitudes evangélicas. Las bienaventuranzas nos indican el espíritu que ha de inspirar la actuación de la Iglesia mientras peregrina hacia el Padre. Las hemos de escuchar en actitud de conversión personal y comunitaria. Sólo así hemos de caminar hacia el futuro.

Dichosa la Iglesia «pobre de espíritu» y de corazón sencillo, que actúa sin prepotencia ni arrogancia, sin riquezas ni esplendor, sostenida por la autoridad humilde de Jesús. De ella es el reino de Dios.

Dichosa la Iglesia que «llora» con los que lloran y sufre al ser despojada de privilegios y poder, pues podrá compartir mejor la suerte de los perdedores y también el destino de Jesús. Un día será consolada por Dios.

Dichosa la Iglesia que renuncia a imponerse por la fuerza, la coacción o el sometimiento, practicando siempre la mansedumbre de su Maestro y Señor. Heredará un día la tierra prometida.

Dichosa la Iglesia que tiene «hambre y sed de justicia» dentro de sí misma y en el mundo entero, pues buscará su propia conversión y trabajará por una vida más justa y digna para todos, empezando por los últimos. Su anhelo será saciado por Dios.

Dichosa la Iglesia compasiva que renuncia al rigorismo y prefiere la misericordia antes que los sacrificios, pues acogerá a los pecadores y no les ocultará la Buena Noticia de Jesús. Ella alcanzará de Dios misericordia.

Dichosa la Iglesia de «corazón limpio» y conducta transparente, que no encubre sus pecados ni promueve el secretismo o la ambigüedad, pues caminará en la verdad de Jesús. Un día verá a Dios.

Dichosa la Iglesia que «trabaja por la paz» y lucha contra las guerras, que aúna los corazones y siembra concordia, pues contagiará la paz de Jesús que el mundo no puede dar. Ella será hija de Dios.

Dichosa la Iglesia que sufre hostilidad y persecución a causa de la justicia, sin rehuir el martirio, pues sabrá llorar con las víctimas y conocerá la cruz de Jesús. De ella es el reino de Dios.

La sociedad actual necesita conocer comunidades cristianas marcadas por este espíritu de las bienaventuranzas. Sólo una Iglesia evangélica tiene autoridad y credibilidad para mostrar el rostro de Jesús a los hombres y mujeres de hoy. (Eclesalia Informativo autoriza y recomienda la difusión de sus artículos, indicando su procedencia).

IGREJA MAIS EVANGÉLICA

José Antonio Pagola. Tradução: Antonio Manuel Álvarez Pérez

Ao formular as bem-aventuranças, Mateus, diferentemente de Lucas, preocupa-se em traçar os traços que hão de caracterizar os seguidores de Jesus. Daí a importância que tem para nós nestes tempos em que a Igreja há-de ir encontrando o seu estilo cristão de estar no meio de uma sociedade secularizada.

Não é possível propor a Boa Nova de Jesus de qualquer forma. O Evangelho só se difunde a partir de atitudes evangélicas. As bem-aventuranças indicam-nos o espírito que há-de inspirar a actuação da Igreja enquanto peregrina até ao Pai. Temos de os escutar numa atitude de conversão pessoal e comunitária. Só assim havemos de caminhar em direcção ao futuro.

Ditosa a Igreja «pobre de espírito» e de coração simples, que actua sem prepotência nem arrogância, sem riquezas nem esplendor, sustentada pela autoridade humilde de Jesus. Deles é o reino de Deus.

Ditosa a Igreja que «chora» com os que choram e sofre ao ser despojada de privilégios e poder, pois poderá partilhar melhor a sorte dos perdedores e também o destino de Jesus. Um dia será consolada por Deus.

Ditosa a Igreja que renuncia a impor-se pela força, a coacção ou a submissão, praticando sempre a mansidão do seu Mestre e Senhor. Herdará um dia a terra prometida.

Ditosa a Igreja que tem «fome e sede de justiça» dentro de si mesma e no mundo inteiro, pois procurará a sua própria conversão e trabalhará por uma vida mais justa e digna para todos, começando pelos últimos. A sua aspiração será saciada por Deus.

Ditosa a Igreja compassiva que renúncia ao excesso de rigor e prefere a misericórdia antes dos sacrifícios, pois acolherá os pecadores e não lhes ocultará a Boa Nova de Jesus. Ela alcançará de Deus misericórdia.

Ditosa a Igreja de «coração limpo» e conduta transparente, que não encobre os seus pecados nem promove o secretismo ou a ambiguidade, pois caminhará na verdade de Jesus. Um dia verá a Deus.

Ditosa a Igreja que «trabalha pela paz» e luta contra as guerras, que une os corações e semeia a concórdia, pois contagiará a paz de Jesus que o mundo não pode dar. Ela será filha de Deus.

Ditosa a Igreja que sofre hostilidade e perseguição por causa da justiça, sem rehuir o martírio, pois saberá chorar com as vítimas e conhecerá a cruz de Jesus. Dela é o reino de Deus.

A sociedade actual necessita conhecer comunidades cristãs marcadas por este espírito das bem-aventuranças. Só uma Igreja evangélica tem autoridade e credibilidade para mostrar o rosto de Jesus aos homens e mulheres de hoje.

UNA CHIESA PIÙ EVANGELICA

José Antonio Pagola. Traduzione: Mercedes Cerezo

Nel formulare le beatitudini, Matteo, a differenza di Luca, si preoccupa di darci i tratti che devono caratterizzare i seguaci di Gesù. Di qui l’importanza che ha per noi in questi tempi in cui la Chiesa deve cercare di trovare il modo cristiano di stare in mezzo a una società secolarizzata.

Non è possibile proporre la Buona Notizia di Gesù in qualsiasi maniera. L’Evangelo si diffonde soltanto a partire da atteggiamenti evangelici. Le beatitudini ci indicano lo spirito che deve ispirare l’opera della Chiesa mentre è pellegrina verso il Padre. Le dobbiamo ascoltare in atteggiamento di conversione personale e comunitaria. Solo così possiamo camminare verso il futuro.

Beata la Chiesa “povera in spirito” e di cuore semplice, che opera senza prepotenza né arroganza, senza ricchezze né splendore, sostenuta dall’autorità umile di Gesù. Di essa è il Regno di Dio.

Beata la Chiesa che “piange” con quelli che piangono e soffre per essere spogliata da privilegi e potere, perché potrà condividere meglio la sorte dei perdenti e anche il destino di Gesù. Un giorno sarà consolata da Dio.

Beata la Chiesa che rinuncia a imporsi con la forza, la costrizione, o la sottomissione, praticando sempre la mansuetudine del suo Maestro e Signore. Erediterà un giorno la terra promessa.

Beata la Chiesa che ha “fame e sete di giustizia” dentro le sue mura e nel mondo intero, perché cercherà la propria conversione e lavorerà per una vita più degna e giusta per tutti, incominciando dagli ultimi. Il suo anelito sarà saziato da Dio.

Beata la Chiesa compassionevole che rinuncia al rigorismo e preferisce la misericordia ai sacrifici, perché accoglierà i peccatori e non occulterà loro la Buona Notizia di Gesù. Essa otterrà misericordia da Dio.

Beata la Chiesa dal “cuore puro” e dalla condotta trasparente, che non copre i suoi peccati né promuove il silenzio sulle cose che dovrebbero essere dette o l’ambiguità, perché camminerà nella verità di Gesù. Un giorno vedrà Dio.

Beata la Chiesa che “lavora per la pace” e lotta contro le guerre, che unisce i cuori e semina concordia, perché contagerà la pace di Gesù che il mondo non può dare. Sarà figlia di Dio.

Beata la Chiesa che patisce ostilità e persecuzione a causa della giustizia, senza sfuggire il martirio, perché saprà piangere con le vittime e conoscerà la croce di Gesù. Di essa è il Regno di Dio.

La società attuale ha bisogno di conoscere comunità cristiane segnate dallo spirito delle beatitudini. Solo una Chiesa evangelica avrà autorità e credibilità per mostrare il volto di Gesù alle donne e agli uomini di oggi.

UNE EGLISE PLUS EVANGELIQUE

José Antonio Pagola, Traducteur: Carlos Orduna, csv

En formulant les béatitudes, Matthieu, contrairement à Luc, prend soin de fixer les traits qui devront caractériser les disciples de Jésus. De là, l’importance qu’ils ont pour nous, en ces temps où l’Eglise doit trouver une manière chrétienne d’être au milieu d’une société sécularisée.

On ne peut pas proposer la Bonne Nouvelle de Jésus n’importe comment. C’est seulement à partir d’une attitude évangélique que l’on peut diffuser l’évangile. Les béatitudes nous montrent l’esprit qui doit inspirer l’action de l’Eglise lors de sa marche vers le Père. Nous devons les écouter avec une attitude de conversion personnelle et communautaire. C’est notre seule manière d’avancer vers l’avenir.

Heureuse l’Eglise “pauvre en esprit” et au cœur simple, agissant sans orgueil ni arrogance, sans richesses ni splendeur, soutenue par l’humble autorité de Jésus. Le Royaume des cieux est à elle.

Heureuse l’Eglise qui “pleure” avec ceux qui pleurent et qui souffre en se voyant dépouillée de ses privilèges et de son pouvoir, car elle pourra mieux partager le sort des perdants ainsi que la destinée de Jésus. Un jour elle sera consolée par Dieu.

Heureuse l’Eglise qui renonce à s’imposer par la force, par la contrainte ou par la soumission, et qui montre toujours la douceur de son Maître et Seigneur. Elle héritera un jour de la terre promise.

Heureuse l’Eglise qui a “faim et soif de justice” à l’intérieur d’elle-même et dans le monde entier, car elle cherchera sa propre conversion et travaillera pour une vie plus juste et digne pour tous, en commençant par les laissés-pour-compte. Son désir sera comblé par Dieu.

Heureuse l’Eglise compatissante qui renonce au rigorisme et qui préfère la miséricorde aux sacrifices, car elle saura accueillir les pécheurs et ne leur cachera pas la Bonne Nouvelle de Jésus. Elle obtiendra de Dieu, miséricorde.

Heureuse l’Eglise au “cœur pur” et à la conduite transparente, qui ne dissimule pas ses péchés et qui ne promeut pas la culture du secret ou l’ambiguïté, car elle marchera dans la vérité de Jésus. Un jour, elle verra Dieu.

Heureuse l’Eglise qui “travaille pour la paix” et qui lutte contre les guerres, qui unifie les cœurs et qui sème la concorde, car elle communiquera la paix de Jésus que le monde ne peut pas donner. Elle sera fille de Dieu.

Heureuse l’Eglise qui subit l’hostilité et la persécution à cause de la justice, sans fuir le martyre, car elle saura pleurer avec les victimes et connaîtra la croix de Jésus. Le Règne de Dieu est à elle.

La société actuelle a besoin de connaître des communautés chrétiennes marquées par cet esprit des béatitudes. Seule une Eglise évangélique a de l’autorité et de la crédibilité pour montrer le visage de Jésus aux hommes et aux femmes d’aujourd’hui.

TRULY EVANGELICAL CHURCH

José Antonio Pagola. Translator: José Antonio Arroyo

The Beatitudes that Matthew has handed down to us, unlike those of Luke, reveal the traits that should characterize any good follower of Jesus. Hence the importance they have for all of us today, when the Church really needs a truly Christian style against the rampant secularism of our society.

It is not possible to present the Good News of Jesus any other way.

The Gospel can be preached only as Good News. The Beatitudes echo the spirit that must be created by the Church on our pilgrimage towards the Father. We must hear them with an attitude of personal and community conversion. That is the only way to find a future in our Church.

Blessed is the Church that is “poor in spirit” and simple of heart and shows no power or arrogance; a Church without riches or brilliance, sustained only by the humble authority of Jesus. Theirs will be the kingdom of heaven.

Blessed is the Church that mourns with those who weep and suffers the loss of privileges and power, because only then it will share the fate of the losers and imitate Jesus’ life. God alone will be its comforter.

Blessed is the Church that renounces all sorts of power, coercion and threat, and practices only the meekness of its Lord and Master. It will inherit the Promised Land.

Blessed is the Church that hungers and thirsts for what is right within itself and in the world. In that way, the Church will work its own conversion while contributing towards a more just life for everyone, beginning with the least of them. God will satisfy its goals.

Blessed is the Church that is compassionate towards everyone, renouncing all sorts of rigour and prefers mercy instead of sacrifices. Sinners can be welcomed and the Good News proclaimed to them. They shall have mercy shown to them.

Blessed is the Church that is “clean of heart” and transparent in action, a Church that does not cover up its sins or practices ambiguity and walks in the truth of Jesus. They shall see God.

Blessed is the Church that suffers hostility and persecution for the sake of justice, at the risk of martyrdom; only then it will cry with all the victims and learn about the cross of Jesus. Theirs will be the kingdom of God.

Our present society needs to learn about those Christian communities that are marked by the spirit of the Beatitudes. Only an evangelical Church will have authority and credibility to show the real face of Christ to men and women of today.

EBANJELIO IZAERAGOKO ELIZA

José Antonio Pagola. Itzultzailea: Dionisio Amundarain

Zoriontasunak formulatzean, Mateok, Lukasek ez bezala, kezka handia izan du Jesusen jarraitzaileak izan beharko lituzkeen ezaugarriak marrazteko. Horra zergatik diren garrantzizkoak guretzat, Elizak, gizarte sekulartu honen baitan egoteko, kristau-molde bat bilatzen jardun behar duen aldi honetan.

Ezin da proposatu Jesusen Berri Ona nolanahi. Ebanjelio-jarrera biziz bakarrik zabal daiteke Ebanjelioa. Elizaren jarduera arnastu beharko lukeen espiritua adierazten digute zoriontasunek, Aitaganantz erromes doan bitartean. Bakoitzaren eta elkartearen konbertsio-jarreraz entzun beharko genituzke. Horrela bakarrik egiten ahal dugu etorkizunerako bidea.

Zorionekoa Eliza, «espirituz pobre» eta bihotzez xume dena, handi-mandi eta harro izan gabe diharduena, aberastasunik eta eder-minik gabe, makulu bakarra Jesusen aginte apala duelarik. Harena da Jainkoaren erreinua.

Zorionekoa Eliza, negar dagitenekin «negar» egiten duena, eta pribilejioak eta boterea kendu dizkiotelako sufritzen duena; hobeto partekatu ahal izango baitu galtzaileen zoria, baita Jesusena ere. Egun batean Jainkoak kontsolatuko du.

Zorionekoa Eliza, bere mezua indarrez, bortxaz edo zapalketaz ezartzeari uko egiten diona, beti bere Maisu eta Jaunaren otzantasuna praktikatuz. Egun batean hitzemandako lurraldea heredatuko du.

Zorionekoa Eliza, «zuzentasunaren gose-egarri dena», bai bere baitan bai mundu osoan, zeren bere konbertsio bila ibiliko baita eta guztientzat bizitza zuzenagoa eta duinagoa nola egin bila, azkenak direnengandik hasita. Jainkoak aseko du haren desioa.

Zorionekoa Eliza errukibera, zorrozkeriari uko egin eta oparien aldean errukia gogokoago duena, zeren onartu egingo baititu bekatariak eta ez die ezkutatuko Jesusen Berri Ona. Errukia iritsiko du Jainkoagandik.

Zorionekoa Eliza, «bihotz-garbi dena eta jokabide gardenekoa, bere bekatua ezkutatzen ez duena, ezta sustatzen ere ezkutukeria eta anbiguotasuna, zeren Jesusen egian ibiliko baita. Egun batean Jainkoa ikusiko du.

Zorionekoa Eliza, «bakearen alde» eta gerlaren aurka borroka dagiena, bihotzak bateratzen dituena eta adostasuna ereiten, zeren munduak ezin eman duen Jesusen bakea kutsatuko baitu. Jainkoaren alaba izango da.

Zorionekoa Eliza, justizia dela-eta etsaitasuna eta pertsekuzioa jasaten duena, martiritzari berari uko egin gabe, zeren biktimekin negar egiteko gai izango baita eta Jesusen gurutzea ezagutuko baitu. Harena da Jainkoaren erreinua.

Gaur egungo gizarteak zoriontasunen espiritu honek markaturiko kristau-elkarteak ezagutu beharra du. Ebanjelio-izaerako Elizak bakarrik izan lezake agintea eta sinesgarritasuna, gaur egungo gizon-emakumeei Jesusen aurpegia erakutsi ahal izateko.

ESGLÉSIA MÉS EVANGÈLICA

José Antonio Pagola. Traductor: Francesc Bragulat

En formular les benaurances, Mateu, a diferència de Lluc, es preocupa de traçar els trets que han de caracteritzar als seguidors de Jesús. D’aquí la importància que tenen per a nosaltres en aquests temps en que l’Església ha d’anar trobant el seu estil cristià d’estar enmig d’una societat secularitzada.

No és possible proposar la Bona Notícia de Jesús de qualsevol forma. L’Evangeli només es difon des d’actituds evangèliques. Les benaurances ens indiquen l’esperit que ha d’inspirar l’actuació de l’Església mentre pelegrina cap al Pare. Les hem d’escoltar en actitud de conversió personal i comunitària. Només així hem de caminar cap al futur.

Feliç l’Església «pobre en l’esperit» i de cor senzill, que actua sense prepotència ni arrogància, sense riqueses ni esplendor, sostinguda per l’autoritat humil de Jesús. D’ella és el regne de Déu.

Feliç l’Església que «plora» amb els que ploren i sofreix en ser despullada de privilegis i poder, ja que podrà compartir millor la sort dels perdedors i també el destí de Jesús. Un dia serà consolada per Déu.

Feliç l’Església que renuncia a imposar-se per la força, la coacció o la submissió, practicant sempre la mansuetud del seu Mestre i Senyor. Heretarà un dia la terra promesa.

Feliç l’Església que té «fam i set de ser justa» dins de si mateixa i al món sencer, ja que buscarà la seva pròpia conversió i treballarà per una vida més justa i més digna per a tots, començant pels últims. El seu anhel serà saciat per Déu.

Feliç l’Església compassiva que renuncia al rigorisme i prefereix la misericòrdia abans que els sacrificis, ja que acollirà els pecadors i no els ocultarà la Bona Notícia de Jesús. Ella obtindrà de Déu misericòrdia.

Feliç l’Església de «cor net» i conducta transparent, que no encobreix els seus pecats ni promou el secretisme o l’ambigüitat, ja que caminarà en la veritat de Jesús. Un dia veurà Déu.

Feliç l’Església que «treballa per la pau» i lluita contra les guerres, que uneix els cors i sembra concòrdia, ja que encomanarà la pau de Jesús que el món no pot donar. Ella serà filla de Déu.

Feliç l’Església que pateix hostilitat i persecució pel fet de ser justa, sense defugir el martiri, ja sabrà plorar amb les víctimes i coneixerà la creu de Jesús. D’ella és el regne del cel.

La societat actual necessita conèixer comunitats cristianes marcades per aquest esperit de les benaurances. Només una Església evangèlica té autoritat i credibilitat per mostrar el rostre de Jesús als homes i les dones d’avui.

IGREXA MÁIS EVANXÉLICA

José Antonio Pagola. Traduciu: Xaquín Campo

Ao formular as benaventuranzas, Mateu, á diferenza de Lucas, preocúpase de sinalar os trazos que han caracterizar aos seguidores de Xesús. De aí a importancia que teñen para nós nestes tempos, nos que a Igrexa ten de ir atopando o seu estilo cristián de estar no medio dunha sociedade secularizada.

Non é posíbel propoñer a Boa Noticia de Xesús de calquera forma. O Evanxeo só se difunde dende actitudes evanxélicas. As benaventuranzas indícannos o espírito que ten de inspirar a actuación da Igrexa mentres peregrina cara ao Pai. Habémolas de escoitar con actitude de conversión persoal e comunitaria. Só así camiñaremos cara ao futuro.

Ditosa a Igrexa «pobre de espírito» e de corazón sinxelo, que actúa sen prepotencia nin arrogancia, sen riquezas nin esplendor, sostida pola autoridade humilde de Xesús. Dela é o reino de Deus.

Ditosa a Igrexa que «chora» cos que choran e sofre ao ser despoxada de privilexios e poder, pois poderá compartir mellor a sorte dos perdedores e tamén o destino de Xesús. Un día será consolada por Deus.

Ditosa a Igrexa que renuncia a impoñerse pola forza, a coacción ou o sometemento, practicando sempre a mansedume do seu Mestre e Señor. Herdará un día a terra prometida.

Ditosa a Igrexa que ten «fame e sede de xustiza» dentro de si mesma e no mundo enteiro, pois buscará a súa propia conversión e traballará por unha vida máis xusta e digna para todos, empezando polos últimos. O seu anhelo será saciado por Deus.

Ditosa a Igrexa compasiva que renuncia ao rigorismo e prefire a misericordia antes que os sacrificios, pois acollerá aos pecadores e non lles ocultará a Noticia de Xesús. Ela alcanzará de Deus misericordia.

Ditosa a Igrexa de «corazón limpo» e conduta transparente, que non encobre os seus pecados nin promove o secretismo ou a ambigüidade, pois camiñará na verdade de Xesús. Un día verá a Deus.

Ditosa a Igrexa que «traballa pola paz» e loita contra as guerras, que xunta os corazóns e sementa concordia, pois contaxiará a paz de Xesús que o mundo non pode dar. Ela será filla de Deus.

Ditosa a Igrexa que sofre hostilidade e persecución a causa da xustiza, sen evitar o martirio, pois saberá chorar coas vítimas e coñecerá a cruz de Xesús. Dela é o reino de Deus.

A sociedade actual necesita coñecer comunidades cristiás marcadas por este espírito das benaventuranzas. Só unha Igrexa evanxélica ten autoridade e credibilidade para mostrar o rostro de Xesús aos homes e ás mulleres de hoxe.