5 Pascua (A) Juan, 14, 1-12
NO OS QUEDÉIS SIN JESÚS
JOSÉ ANTONIO PAGOLA, vgentza@euskalnet.net
SAN SEBASTIÁN (GUIPUZCOA).
ECLESALIA, 18/05/11.- Al final de la última cena Jesús comienza a despedirse de los suyos: ya no estará mucho tiempo con ellos. Los discípulos quedan desconcertados y sobrecogidos. Aunque no les habla claramente, todos intuyen que pronto la muerte les arrebatará de su lado. ¿Qué será de ellos sin él?
Jesús los ve hundidos. Es el momento de reafirmarlos en la fe enseñándoles a creer en Dios de manera diferente: «Que no tiemble vuestro corazón. Creed en Dios y creed también en mí». Han de seguir confiando en Dios, pero en adelante han de creer también en él, pues es el mejor camino para creer en Dios.
Jesús les descubre luego un horizonte nuevo. Su muerte no ha de hacer naufragar su fe. En realidad, los deja para encaminarse hacia el misterio del Padre. Pero no los olvidará. Seguirá pensando en ellos. Les preparará un lugar en la casa del Padre y un día volverá para llevárselos consigo. ¡Por fin estarán de nuevo juntos para siempre!
A los discípulos se les hace difícil creer algo tan grandioso. En su corazón se despiertan toda clase de dudas e interrogantes. También a nosotros nos sucede algo parecido: ¿No es todo esto un bello sueño? ¿No es una ilusión engañosa? ¿Quién nos puede garantizar semejante destino? Tomás, con su sentido realista de siempre, sólo le hace una pregunta: ¿Cómo podemos saber el camino que conduce al misterio de Dios?
La respuesta de Jesús es un desafío inesperado: «Yo soy el camino, la verdad y la vida». No se conoce en la historia de las religiones una afirmación tan audaz. Jesús se ofrece como el camino que podemos recorrer para entrar en el misterio de un Dios Padre. El nos puede descubrir el secreto último de la existencia. El nos puede comunicar la vida plena que anhela el corazón humano.
Son hoy muchos los hombres y mujeres que se han quedado sin caminos hacia Dios. No son ateos. Nunca han rechazado de su vida a Dios de manera consciente. Ni ellos mismos saben si creen o no. Sencillamente, han dejado la Iglesia porque no han encontrado en ella un camino atractivo para buscar con gozo el misterio último de la vida que los creyentes llamamos «Dios».
Al abandonar la Iglesia, algunos han abandonado al mismo tiempo a Jesús. Desde estas modestas líneas, yo os quiero decir algo que bastantes intuís. Jesús es más grande que la Iglesia. No confundáis a Cristo con los cristianos. No confundáis su Evangelio con nuestros sermones. Aunque lo dejéis todo, no os quedéis sin Jesús. En él encontraréis el camino, la verdad y la vida que nosotros no os hemos sabido mostrar. Jesús os puede sorprender. (Eclesalia Informativo autoriza y recomienda la difusión de sus artículos, indicando su procedencia).
NÃO FIQUEIS SEM JESUS
José Antonio Pagola. Tradução: Antonio Manuel Álvarez Pérez
No final da última ceia Jesus começa a despedir-se dos seus: já não estará muito tempo com eles. Os discípulos ficam desconcertados e comovidos. Mesmo que não lhes fale claramente, todos intuem que brevemente a morte lhes arrebatará do seu lado. Que será deles sem Ele?
Jesus vê-os afundados. É o momento de os reafirmar na fé ensinando-os a acreditar em Deus de forma diferente: «Que não trema o vosso coração. Acreditai em Deus e acreditarão também em Mim». Têm de continuar a confiar em Deus, mas para o futuro deverão acreditar também Nele, pois é o melhor caminho para acreditar em Deus.
Jesus mostra-lhes um horizonte novo. A Sua morte não há-de fazer naufragar a sua fé. Na realidade, deixa-os para se encaminhar para o mistério do Pai. Mas não os esquecerá. Seguirá pensando neles. Irá preparar-lhes um lugar na casa do Pai e um dia voltará para levá-los consigo. Por fim estarão de novo juntos para sempre!
Aos discípulos torna-se difícil acreditar em algo tão grandioso. No seu coração despertam-se toda a classe de dúvidas e interrogações. Também a nós nos sucede algo parecido: Não será tudo um belo sonho? Não será uma ilusão enganosa? Quem nos pode garantir semelhante destino? Tomás, com o seu sentido realista de sempre, só lhe faz uma pergunta: Como podemos saber o caminho que conduz ao mistério de Deus?
A resposta de Jesus é um desafio inesperado: «Eu sou o caminho, a verdade e a vida». Não se conhece na história das religiões uma afirmação tão audaz. Jesus oferece-se como o caminho que podemos percorrer para entrar no mistério de um Deus Pai. Ele pode-nos mostrar o segredo último da existência. Ele pode-nos comunicar a vida plena que deseja o coração humano.
São hoje muitos os homens e mulheres que ficaram sem caminhos para Deus. Não são ateus. Nunca rejeitaram da sua vida, Deus, de forma consciente. Nem eles mesmos sabem se acreditam ou não. Simplesmente, deixaram a Igreja porque não encontraram nela um caminho atractivo para procurar com gozo o mistério último da vida que os crentes chamam «Deus».
Ao abandonar a Igreja, alguns abandonaram ao mesmo tempo Jesus. Desde estas modestas linhas, eu quero-vos dizer algo que muitos intuem. Jesus é maior que a Igreja. Não confundais Cristo com os cristãos. Não confundais o Seu Evangelho com os nossos sermões. Mesmo que deixeis tudo, não fiqueis sem Jesus. Nele encontrareis o caminho, a verdade e a vida que nós não soubemos mostrar. Jesus pode-vos surpreender.
NON RIMANETE SENZA GESÙ
José Antonio Pagola. Traduzione: Mercedes Cerezo
Alla fine dell’ultima cena, Gesù comincia a salutare i suoi; non starà più molto tempo con loro. I discepoli restano sconcertati e turbati. Anche se non parla chiaramente, tutti intuiscono che presto la morte lo strapperà loro. Che sarà di loro senza di lui?
Gesù li vede abbattuti. È il momento di riconfermarli nella fede insegnando loro a credere in Dio in maniera diversa: Non sia turbato il vostro cuore. Abbiate fede in Dio e abbiate fede anche in me. Devono continuare a confidare in Dio, ma in avvenire devono credere anche in lui, perché questa è la via migliore per credere in Dio.
Poi Gesù apre loro un orizzonte nuovo. La sua morte non deve far naufragare la loro fede. In realtà li lascia per incamminarsi verso il mistero del Padre. Ma non li dimenticherà. Continuerà a pensare a loro. Preparerà per loro un posto nella casa del Padre e un giorno tornerà per portarli con sé. Alla fine staranno di nuovo insieme per sempre!
Ai discepoli risulta difficile credere in qualcosa di così grandioso. Nel loro cuore si risvegliano ogni sorta di dubbi e interrogativi. Anche a noi accade qualcosa di simile: Non è tutto questo un bel sogno? Non è un’ingannevole illusione? Chi ci può garantire un destino simile? Tommaso, col suo consueto realismo, gli fa solo una domanda: Come possiamo conoscere la via che conduce al mistero di Dio?
La risposta di Gesù è una provocazione inattesa: Io sono la via, la verità e la vita. Non si conosce nella storia delle religioni un’affermazione così audace. Gesù si offre come la via che possiamo percorrere per entrare nel mistero di un Dio Padre. È lui che ci può rivelare il segreto ultimo dell’esistenza. Ci può comunicare la vita piena cui anela il cuore umano.
Oggi sono molti gli uomini e le donne che sono rimasti senza strade verso Dio. Non sono atei. Non hanno mai respinto dalla propria vita Dio in maniera cosciente. Non sanno nemmeno loro stessi se credono o no. Hanno lasciato semplicemente la Chiesa perché non hanno trovato in essa una via attraente per cercare con gioia il mistero ultimo della vita che i credenti chiamano “Dio”.
Nell’abbandonare la Chiesa, alcuni hanno abbandonato nello stesso tempo Gesù. Da queste modeste righe, io voglio dirvi qualcosa che in molti intuite. Gesù è più grande della Chiesa. Non confondete Cristo con i cristiani. Non confondete il suo Evangelo con i nostri sermoni. Anche se lasciate tutto, non rimanete senza Gesù. In lui troverete la via, la verità e la vita che noi non abbiamo saputo mostrarvi. Gesù vi può sorprendere.
NE RESTEZ PAS SANS JESUS
José Antonio Pagola, Traducteur: Carlos Orduna, csv
A la fin de la dernière Cène, Jésus commence à prendre congé des siens: il ne restera plus longtemps avec eux. Les disciples sont déconcertés et perplexes. Même s’il ne le leur dit pas clairement, ils devinent tous que la mort enlèvera bientôt Jésus de leur côté. Que deviendront-ils sans lui ?
Jésus sent qu’ils sont découragés. C’est le moment de les fortifier dans leur foi en leur apprenant à croire en Dieu d’une autre façon: “Que votre cœur ne soit pas troublé. Vous croyez en Dieu, croyez aussi en moi ». Ils devront continuer à faire confiance à Dieu mais, désormais ils devront croire aussi en lui, car il est le meilleur chemin pour croire en Dieu.
Jésus leur découvre ensuite un nouvel horizon. Sa mort ne doit pas faire couler leur foi. En réalité, il va les quitter pour aller vers le mystère du Père. Mais il ne les oubliera pas. Il continuera de penser à eux. Il leur préparera une place dans la maison du Père et il reviendra un jour les prendre avec lui. Ils seront enfin ensemble à nouveau, pour toujours !
C’est difficile pour les disciples de croire à quelque chose de si grandiose. Toutes sortes de doutes et d’interrogations surgissent dans leurs cœurs. Il en va de même pour nous : Tout cela n’est-ce pas un joli rêve ? Une illusion trompeuse? Qui peut nous garantir un destin semblable ? Thomas, avec son habituel sens du réalisme, lui pose seulement une question: Comment pouvons-nous connaître le chemin qui mène vers le mystère de Dieu ?
La réponse de Jésus est un défi inattendu: “Je suis le chemin, la vérité et la vie”. On ne connaît pas dans l’histoire des religions une affirmation si audacieuse. Jésus se présente comme étant le chemin que nous pouvons parcourir pour entrer dans le mystère d’un Dieu Père. Il peut nous montrer le secret ultime de l’existence. Il peut nous communiquer la vie en plénitude que tout cœur humain désire.
Ils sont aujourd’hui nombreux les hommes et les femmes restés sans chemins les conduisant vers Dieu. Ce ne sont pas des athées. Ils n’ont jamais rejeté Dieu de leur vie de manière consciente. Eux-mêmes ne savent même pas s’ils croient ou s’ils ne croient pas. Ils ont simplement quitté l’Eglise parce qu’ils n’y ont pas trouvé un chemin attrayant pour chercher dans la joie le mystère ultime de la vie que nous, croyants, nous appelons « Dieu ».
En quittant l’Eglise, certains ont aussi quitté Jésus. A travers ces modestes lignes, je voudrais vous dire quelque chose que beaucoup parmi vous devinez. Jésus est plus grand que l’Eglise. Ne confondez pas le Christ avec les chrétiens. Ne confondez pas son Evangile avec nos sermons. Même si vous abandonnez tout, ne restez pas sans Jésus. Vous trouverez en lui le chemin, la vérité et la vie que nous n’avons pas su vous montrer. Jésus peut vous surprendre.
STAY ALWAYS WITH JESUS
José Antonio Pagola. Translator: José Antonio Arroyo
At the end of the Last Supper, Jesus began to say goodbye to his disciples: he was not going to remain long with them. The disciples were very disturbed and greatly concerned. Although Jesus did not say it openly, they knew that he was talking about his approaching death. What would happen to them?
Jesus saw that they were depressed. The time had arrived to reaffirm them in their faith in God in a different way: “Do not let your hearts be troubled. Trust in God and trust in me.” They should continue trusting in God, but they ought to trust in him, too, because it was the best way to believe in his Father.
Jesus reveals to them also a new horizon. His death should not weaken their faith. In fact, he is leaving them behind so that he can show them the way to and the mystery of his Father. He won’t forget them. He is going to prepare the way to his Father’s house and, one day, he will return to take them with him. Then, at last, they will all be together forever!
The disciples, however, can’t believe really all those wonderful promises. Deep in their hearts, there arise all sorts of doubts and fears. That is exactly what many of us sometimes feel: won’t all those promises be just a dream? It could also be a false illusion; who can guarantee to us such wonderful expectations? Thomas, with his proverbial realism, simply asked a question: “Lord, how can we know where you are going – the way to your Father?”
Jesus’ reply is a truly surprising challenge: “I am the Way, the Truth and the Life.” Nowhere, in the history of religions, has there been such a solemn affirmation. Jesus declares himself to be the Way we must take to unravel the mystery of God our Father. He can reveal to us the ultimate mystery of our existence. He can share with us the full life that our human hearts go after.
There are so many men and women today who have lost their way to God. They aren’t atheists. They haven’t rejected outright the existence of God. They don’t even know what faith is. They have simply left the Church because they haven’t seen in it an attractive and joyful way to find the ultimate mystery that most believers call “God”.
When they left the Church, some people abandoned Jesus, too. When I say these things, I simply want to tell you what you might have also guessed. Jesus is much more than the Church alone. Do not confuse Christians with Jesus. Do not take our sermons for the real Gospel. Even when you give up everything, do not give up Jesus. In Him you will find the Way, the Truth and the Life that many of us have not been able to reveal to you. Jesus will always surprise you.
EZ ZAITEZTE GELDITU JESUS GABE
José Antonio Pagola. Itzultzailea: Dionisio Amundarain
Azken Afaria bukatzean, bereei agur esaten hasi da Jesus: jada ez da izango luzaro haiekin. Ikasleak nahasirik, zur eta lur gelditu dira. Argiro hitz egin ez dien arren, guztiek izan dute susmoa herioak laster eramango duela beren artetik. Eta, hura gabe, zer egin behar dute?
Lur jota ikusi ditu Jesusek. Haiek fedean indartzeko garaia da, Jainkoagan beste era batean sinesten erakutsiz: «Ez dadila koloka jarri zuen bihotza. Sinetsi Jainkoagan eta sinetsi nigan ere». Jainkoagan konfiantza izaten jarraitu behar dute, baina aurrerantzean Jesusengan ere sinetsi behar dute, hura baita biderik hobena Jainkoagan sinesteko.
Jesusek, gero, beste horizonte bat agertu die. Haren heriotzak ez du hondoratu behar fedea. Izatez, berak Aitaren misteriorako bidea hartzeko utziko ditu. Baina ez da ahaztuko haietaz. Gogoan izango ditu. Tokia prestatuko die Aitaren etxean eta egun batean itzuliko da haiek berekin eramateko. Azkenean berriro elkarrekin egongo dira betiko!
Ikasleei oso zail gertatu zaie halako gauza handios batean sinestea. Beren bihotzean era guztietako duda-mudak eta galderak sortu zaizkie. Antzeko zerbait gertatzen zaigu guri ere: Ez ote da hau guztia amets eder bat? Ez ote da ilusio engainagarri bat? Nork garantiza diezaguke halako zoria? Tomasek, betiko bere zentzu errealistaz, galdera bat egin dio: Nolatan jakin dezakegu Jainkoaren misteriorako bide hori?
Ustekabeko erronka da Jesusen erantzun hau: «Neu naiz bidea, egia eta bizia». Erlijioen historian ez da ageri honelako baieztapen ausarditsurik. Bere burua eskaini digu Jesusek, Jainko Aitaren misteriorantz egin behar dugun bidetzat. Jesusek agertzen ahal digu bizitzaren azken sekretua. Jesusek komunikatzen ahal digu giza bihotzak antsiatzen duen bizi betea.
Asko dira gaur egun, Jainkoagana jotzeko, biderik gabe gelditu diren gizon-emakumeak. Ez dira ateo. Inoiz ez dute ukatu Jainkoa beren bizitzan era kontzientean. Berek ere ez dakite sinesten duten ala ez. Soilki, Eliza alde batera utzi badute, hartan bide erakargarririk aurkitu ez dutelako izan da; alegia, fededunek «Jainkoa» deitzen dugun bizitzaren azken misterio hori gustura bilatzeko, Elizan bide erakargarririk aurkitu ez dutelako.
Eliza uztean, batzuek aldi berean Jesus ere utzi dute. Lerro apal hauen bidez, jada aski jendek susmatzen duen zerbait esan nahi dizuet. Eliza baino handiagoa da Jesus, askoz gehiago. Ez ezazue nahasi Kristo kristauekin. Ez ezazue nahasi Jesusen ebanjelioa gure hitzaldiekin. Dena uzten baduzue ere, ez zaitezte gelditu Jesus gabe. Harengan aurkituko duzue bidea, egia eta bizia, guk zuei agertzen jakin ez duguna. Harritzeko modukoa gerta dakizueke Jesus.
NO US QUEDEU SENSE JESÚS
José Antonio Pagola. Traductor: Francesc Bragulat
Al final de l’últim sopar Jesús comença a acomiadar-se dels seus: ja no estarà gaire temps amb ells. Els deixebles queden desconcertats i esglaiats. Encara que no els parla clarament, tots intueixen que aviat la mort els el prendrà del seu costat. Què serà d’ells sense ell?
Jesús els veu enfonsats. És el moment de reafirmar-los en la fe ensenyant-los a creure en Déu de manera diferent: «Que els vostres cors s’asserenin. Creieu en Déu, creieu també en mi». Han de seguir confiant en Déu, però en endavant han de creure també en ell, ja que és el millor camí per a creure en Déu.
Jesús els descobreix després un horitzó nou. La seva mort no ha de fer naufragar la seva fe. En realitat, els deixa per encaminar-se cap al misteri del Pare. Però no els oblidarà. Seguirà pensant en ells. Els prepararà un lloc a la casa del Pare i un dia tornarà per emportar-se’ls. Per fi estaran una altra vegada junts per sempre!
Als deixebles se’ls fa difícil creure una cosa tan grandiosa. En el seu cor es desperten tota mena de dubtes i d’interrogants. També a nosaltres ens passa una cosa semblant: No és tot això un bell somni? No és una il•lusió enganyosa? Qui ens pot garantir un destí semblant? Tomàs, amb el seu sentit realista de sempre, només li fa una pregunta: Com podem saber el camí que condueix al misteri de Déu?
La resposta de Jesús és un desafiament inesperat: «Jo sóc el camí, la veritat i la vida». No es coneix en la història de les religions una afirmació tan audaç. Jesús s’ofereix com el camí que podem recórrer per entrar en el misteri d’un Déu Pare. Ell ens pot descobrir el secret últim de l’existència. Ell ens pot comunicar la vida plena que anhela el cor humà.
Són avui molts els homes i dones que s’han quedat sense camins cap a Déu. No són ateus. Mai han rebutjat de la seva vida a Déu de manera conscient. Ni ells mateixos saben si creuen o no. Senzillament, han deixat l’Església perquè no hi han trobat un camí atractiu per buscar amb goig el misteri últim de la vida que els creients anomenem «Déu».
En abandonar l’Església, alguns han abandonat al mateix temps Jesús. Des d’aquestes modestes línies, jo us vull dir una cosa que bastants intuiu. Jesús és més gran que l’Església. No confongueu Crist amb els cristians. No confongueu el seu Evangeli amb els nostres sermons. Encara que ho deixeu tot, no us quedeu sense Jesús. Hi trobareu el camí, la veritat i la vida que nosaltres no us hem sabut mostrar. Jesús us pot sorprendre.
NON FIQUEDES SEN XESÚS
José Antonio Pagola. Traduciu: Xaquín Campo
Ao final da última cea Xesús comeza a despedirse dos seus: xa non estará moito tempo con eles. Os discípulos fican desconcertados e arrepiados. Aínda que non llelo di claramente, todos intúen que pronto a morte os arrebatará do seu lado. Que será deles sen el?
Xesús veos afundidos. É o momento de reafirmalos na fe ensinándoos a crer en Deus de xeito diferente: «Que non trema o voso corazón. Crede en Deus e crede tamén en min». Han seguir confiando en Deus, pero en diante teñen de crer tamén nel, pois é o mellor camiño para crer en Deus.
Xesús descóbrelles entón un horizonte novo. A súa morte non ha facer naufragar a súa fe. En realidade, déixaos para encamiñarse cara ao misterio do Pai. Pero non os esquecerá. Seguirá pensando neles. Prepararalles un lugar na casa do Pai e un día volverá para levalos consigo. Por fin estarán de novo xuntos para sempre!
Aos discípulos fáiselles difícil crer algo tan grandioso. No seu corazón xorden toda clase de dúbidas e interrogantes. Tamén a nós nos sucede algo parecido: Non é todo isto só un soño fermoso? Non é unha ilusión enganosa? Quen nos pode garantir semellante destino? Tomé, co seu sentido realista de sempre, só lle fai unha pregunta: Como podemos saber o camiño que conduce ao misterio de Deus?
A resposta de Xesús é un desafío inesperado: «Eu son o camiño, a verdade e a vida». Non se coñece na historia das relixións unha afirmación tan audaz. Xesús ofrécese como o camiño que podemos percorrer para entrar no misterio dun Deus Pai. O pódenos descubrir o segredo último da existencia. El pódenos comunicar a vida plena que anhela o corazón humano.
Son hoxe moitos os homes e mulleres que ficaron sen camiños cara a Deus. Non son ateos. Nunca tiraron da súa vida a Deus de xeito consciente. Nin eles mesmos saben se creen ou non. Sinxelamente, deixaron porque non atoparon aí un camiño atractivo para buscar con gozo o misterio último da vida que os crentes chamamos «Deus».
Ao abandonar a Igrexa, algúns abandonaron ao mesmo tempo a Xesús. Dende estas modestas liñas, eu quérovos dicir algo que xa moitos intuídes. Xesús é máis grande do que a Igrexa. Non confundades a Cristo cos cristiáns. Non confundades o seu Evanxeo cos nosos sermóns. Aínda que o deixedes todo, non fiquedes sen Xesús. Nel atoparedes o camiño, a verdade e a vida que nós non vos soubemos mostrar. Xesús pódevos sorprender.
Los comentarios están cerrados.