7 Tiempo Ordinario (B) Marcos 2, 1 – 12
CURADOR DE LA VIDA
JOSÉ ANTONIO PAGOLA, vgentza@euskalnet.net
SAN SEBASTIÁN (GUIPUZCOA).
ECLESALIA, 15/02/12.- Jesús fue considerado por sus contemporáneos como un curador singular. Nadie lo confunde con los magos o curanderos de la época. Tiene su propio estilo de curar. No recurre a fuerzas extrañas ni pronuncia conjuros o fórmulas secretas. No emplea amuletos ni hechizos. Pero cuando se comunica con los enfermos contagia salud.
Los relatos evangélicos van dibujando de muchas maneras su poder curador. Su amor apasionado a la vida, su acogida entrañable a cada enfermo, su fuerza para regenerar lo mejor de cada persona, su capacidad de contagiar su fe en Dios creaban las condiciones que hacían posible la curación.
Jesús no ofrece remedios para resolver un problema orgánico. Se acerca a los enfermos buscando curarlos desde su raíz. No busca solo una mejoría física. La curación del organismo queda englobada en una sanación más integral y profunda. Jesús no cura solo enfermedades. Sana la vida enferma.
Los diferentes relatos lo van subrayando de diversas maneras. Libera a los enfermos de la soledad y la desconfianza contagiándoles su fe absoluta en Dios: «Tú, ¿ya crees?». Al mismo tiempo, los rescata de la resignación y la pasividad, despertando en ellos el deseo de iniciar una vida nueva: «Tú, ¿quieres curarte?».
No se queda ahí. Jesús los libera de lo que bloquea su vida y la deshumaniza: la locura, la culpabilidad o la desesperanza. Les ofrece gratuitamente el perdón, la paz y la bendición de Dios. Los enfermos encuentran en él algo que no les ofrecen los curanderos populares: una relación nueva con Dios que los ayudará a vivir con más dignidad y confianza.
Marcos narra la curación de un paralítico en el interior de la casa donde vive Jesús en Cafarnaún. Es el ejemplo más significativo para destacar la profundidad de su fuerza curadora. Venciendo toda clase de obstáculos, cuatro vecinos logran traer hasta los pies de Jesús a un amigo paralítico.
Jesús interrumpe su predicación y fija su mirada en él. ¿Dónde está el origen de esa parálisis? ¿Qué miedos, heridas, fracasos y oscuras culpabilidades están bloqueando su vida? El enfermo no dice nada, no se mueve. Allí está, ante Jesús, atado a su camilla.
¿Qué necesita este ser humano para ponerse en pie y seguir caminando? Jesús le habla con ternura de madre: «Hijo, tus pecados quedan perdonados». Deja de atormentarte. Confía en Dios. Acoge su perdón y su paz. Atrévete a levantarte de tus errores y tu pecado. Cuántas personas necesitan ser curadas por dentro. ¿Quién les ayudará a ponerse en contacto con un Jesús curador? (Eclesalia Informativo autoriza y recomienda la difusión de sus artículos, indicando su procedencia).
CURATORE DELLA VITA
José Antonio Pagola. Traduzione: Mercedes Cerezo
Gesù fu considerato dai suoi contemporanei come un curatore singolare. Nessuno lo confonde con i maghi o i guaritori dell’epoca. Ha il suo stile di guarire. Non ricorre a forze strane né pronuncia scongiuri o formule segrete. Non impiega amuleti né incantesimi. Ma quando comunica con gli ammalati contagia salute.
I racconti evangelici vanno disegnando in molte maniere il suo potere guaritore. Il suo amore appassionato alla vita, la sua accoglienza viscerale di ogni infermo, la sua forza rigeneratrice del meglio di ogni persona, la sua capacità di contagiare la fede in Dio creavano le condizioni che rendevano possibile la guarigione.
Gesù non offre rimedi per risolvere un problema organico. Si avvicina agli infermi cercando di guarirli dalla radice. Non cerca solo un miglioramento fisico. La guarigione dell’organismo resta inglobata in un risanamento più integrale e profondo. Gesù non cura solo infermità. Risana la vita inferma.
I diversi racconti lo sottolineano in varie maniere. Libera gli infermi dalla solitudine e dalla sfiducia contagiando loro la sua fede assoluta in Dio: “Tu, credi?”. Allo stesso tempo li riscatta dalla rassegnazione e dalla passività, risvegliando in loro il desiderio di iniziare una vita nuova: “Tu vuoi guarire?”.
Non si ferma lì. Gesù li libera da quanto blocca la loro vita e la disumanizza: la pazzia, la colpevolezza, la mancanza di speranza. Offre loro gratuitamente il perdono, la pace e la benedizione di Dio. Gli infermi trovano in lui qualcosa che non è loro offerto dai guaritori popolari: una relazione nuova con Dio che li aiuterà a vivere con più dignità e fiducia.
Marco racconta la guarigione di un paralitico all’interno della casa dove vive Gesù, a Cafarnao. È l’esempio più significativo per sottolineare la profondità della sua forza guaritrice. Vincendo ogni sorta di ostacoli, quattro vicini arrivano a portare fino ai piedi di Gesù un amico paralitico.
Gesù interrompe la sua predicazione e fissa lo sguardo su di lui. Dove è l’origine di questa paralisi? Che paure, ferite, fallimenti e oscure colpevolezze stanno bloccando la sua vita? L’infermo non dice nulla, non si muove. Sta lì, davanti a Gesù, legato al suo lettuccio.
Di che cosa ha bisogno questo essere umano per mettersi in piedi e continuare a camminare? Gesù gli parla con tenerezza di madre: Figlio, ti sono perdonati i peccati.
Smetti di tormentarti. Confida in Dio. Accogli il suo perdono e la sua pace. Abbi il coraggio di alzarti dai tuoi errori e dal tuo peccato. Quante persone hanno bisogno di essere guarite di dentro. Chi le aiuterà a mettersi in contatto con un Gesù curatore?
GUERISSEUR DE LA VIE
José Antonio Pagola, Traducteur: Carlos Orduna, csv
Jésus était considéré par ses contemporains comme un guérisseur particulier. Personne ne le prend pour un magicien ou pour un guérisseur typique de cette époque. Il a un style de guérir qui lui est propre. Il n’a pas recours à des forces étranges et ne prononce pas de conjurations ou de formules secrètes. Il n’utilise pas d’amulettes ni d’incantations. Mais lorsqu’il entre en contact avec les malades, il leur transmet la santé.
Les récits évangéliques dessinent de multiples manières son pouvoir de guérison. C’étaient son amour passionné pour la vie, l’accueil intime qu’il réservait à chaque malade, sa force susceptible de régénérer le meilleur dans chaque personne, et la capacité de communiquer sa foi en Dieu, qui créaient les conditions rendant possible la guérison.
Jésus n’offre pas des remèdes pour résoudre un problème organique. Il s’approche des malades en cherchant à les guérir dès la racine. Il ne cherche pas seulement une amélioration physique. La guérison de l’organisme reste englobée par une guérison plus intégrale et plus profonde. Jésus ne guérit pas seulement des maladies. Jésus guérit la vie malade.
Les différents récits évangéliques le soulignent de façons diverses. Il libère les malades de la solitude et de la méfiance en leur communiquant sa foi absolue en Dieu. « Crois-tu maintenant » ? Il les sauve en même temps de la résignation et de la passivité, en éveillant chez eux le désir de commencer une nouvelle vie : « Est-ce que tu veux guérir » ?
Il ne s’arrête pas là. Jésus les libère de ce qui bloque et déshumanise leur vie : la folie, la culpabilité ou le désespoir. Il leur offre gratuitement le pardon, la paix et la bénédiction de Dieu. Les malades trouvent chez lui quelque chose que les guérisseurs populaires ne leur offrent pas : une nouvelle relation avec Dieu qui va les aider à vivre avec plus de dignité et plus de confiance.
Marc raconte la guérison d’un paralysé à l’intérieur de la maison où habite Jésus, à Capharnaüm. C’est l’exemple le plus significatif pour mettre en relief la profondeur de sa force de guérison. En surmontant toute sorte d’obstacles, quatre voisins réussissent à amener aux pieds de Jésus un ami paralysé.
Jésus interrompt sa prédication et fixe sur lui son regard. Où se trouve l’origine de cette paralysie ? Quelles peurs, quelles blessures, quels échecs et quelles obscures culpabilités sont en train de bloquer sa vie ? Le malade ne dit rien, et ne bouge pas. Il est là, devant Jésus, attaché à son brancard.
De quoi cet être humain a-t-il besoin pour se mettre debout et pour continuer de marcher? Jésus lui parle avec la tendresse d’une mère : « Mon fils, tes péchés te sont pardonnés ». Cesse de te tourmenter. Mets ta confiance en Dieu. Accueille son pardon et sa paix. Ose te relever de tes erreurs et de ton péché. Combien de personnes ont besoin d’être guéries de l’intérieur. Qui pourra les aider à entrer en contact avec ce Jésus guérisseur?
OUR LIFE RESTORER
José Antonio Pagola. Translator: José Antonio Arroyo
Jesus was seen by his contemporaries as a singular life restorer. Nobody considered him to be just a magician or a quack of that time. He had a very unique way of healing. He did not have recourse to strange forces nor did he conjure up secret formulas. He did not have any amulets or charms. Yet, when he came across sick people, he brought them back to health.
The various Gospel narratives offer us many diverse kinds of his healing power. He loves and defends life; he welcomes every sick person in a special way; he brings out the best in each one of them; and the way he makes them believe in God prepares them for their recovery and health.
Jesus did not give them solutions to solve their bodily problems. He prepares them to heal them completely to a fuller life. The recover, not only physically, but the sick person recovers completely and makes him feel happy.
Jesus does not only heal sick people: he is a life restorer.
Every different Gospel story underlines a new way of healing. He frees people from solitude and lack of faith, making them total believers in God the Father. “Do you believe in God?” At the same time, He delivers them from their submissiveness and negative outlook on life, giving them the desire to start a new life. “Your faith has given you life.”
And that is not all. Jesus frees them from everything that blocks their own lives and makes them less human: their madness, guilt and sense of despair. He offers them total forgiveness, peace and God’s blessing. Every sick person gets something that all other quack healers could never give: a new relationship with a God who will help them to live honourably and at peace.
Mark describes the cure of a paralytic that took place in the house where Jesus used to reside in Caparnaun. It is a striking example of Jesus’
healing power. Surpassing all the odds, four friends or neighbours succeed in bringing the paralytic at the feet of Jesus.
Jesus stops preaching and looks straight at the paralytic. How did the illness start? What are his difficulties, disappointments and other trials in his life? The sick person says nothing and makes no gesture. There he is, motionless on the stretcher.
What does the man really need to be a fully human being, stand up and start walking? Jesus speaks to him gently like a mother: “My child, your sins are forgiven.” Stop feeling guilty. Have faith in God. You’re forgiven. Give up all your past sins. How many people need the same forgiveness and healing like him! And where are the friends or neighbours who will take them and help them to get in touch with Jesus, the life restorer?
BIZITZAREN SENDATZAILE
José Antonio Pagola. Itzultzailea: Dionisio Amundarain
Garaikideek sendatzaile apartekotzat zeukaten Jesus. Inork ez du nahasten garaiko magoekin edo petrikiloekin. Sendatzeko bere estiloa du. Ez du jotzen indar arraroetara, ezta esaten ere konjururik edo formula sekreturik. Ez da baliatzen kutunez, ez sorginkeriaz. Baina gaixoekin harremanetan hasten denean, osasuna kutsatzen du.
Ebanjelioko kontakizunek era askotan marrazten dute Jesusen ahalmen sendatzailea. Bizitzaz duen maitasun grinatsua, gaixo bakoitzari eskaintzen dion harrera bihozkoia, pertsona bakoitzaren alderik hobena eraberritzeko duen indarra, Jainkoaganako fedea kutsatzeko gaitasuna: horiek guztiek sortzen dute sendatzea posible bihurtzen duen baldintza.
Jesusek ez ditu eskaintzen erremedioak arazo organikoak konpontzeko. Gaixoengana hurbiltzen da errotik nola sendatuko. Ez zaio axola hobetze fisikoa soilik. Organismoa sendatzea saneatze oso eta sakonago batean bildua gertatzen da. Ez ditu sendatzen gaixotasunak. Gaixo den bizitza saneatzen du,
Kontakizun desberdinek hainbat eratan azpimarratzen dute hori. Bakartasunetik eta konfiantza-faltatik askatzen ditu gaixoak, Jainkoarekiko erabateko fedea kutsatzen dielarik: «Zuk, sinesten al duzu?» Aldi berean, etsipenetik eta pasibotasunetik ateratzen ditu, bizi berriari ekiteko gogoa esnatuz: «Zuk, sendatu nahi al duzu?»
Ez da, ordea, hor gelditzen. Beren bizitza blokeatzen dien eta desgizatartzen dituen orotatik liberatzen ditu: zoramenetik, errudun sentitzetik edo etsipenetik. Doan eskaintzen die barkazioa, bakea eta Jainkoaren bedeinkazioa. Petrikilo herrikoiek eskaintzen ez dieten zerbait aurkitzen dute Jesusengan: duintasun eta konfiantza handiagoz bizitzen lagunduko dien Jainkoarekiko beste harreman bat.
Jesus Kafarnaumen bizi den etxean paralitiko bat nola sendatu duen dakar Markosek. Horixe da etsenplurik esanguratsuena, Jesusen indar sendatzailearen sakontasuna nabarmentzeko. Oztopo-mota guztiak gaindituz, lau herritarrek adiskide paralitiko bat Jesusen oinetara ekartzea lortu dute.
Jesus bere predikua eten eta hari begira jarri da Jesus. Zertan datza paralisi horren sustraia? Zein beldur, zein zauri, zein porrot eta ezkutuko erruduntasun ari dira bizitza hori zurruntzen, blokeatzen? Gaixoak ez dio ezer, ez da mugitzen. Han dago, Jesusen aurrean, ohatilari lotua.
Zeren beharra du gizaki honek zutik jarri eta ibili ahal izateko? Ama baten txeraz mintzo zaio Jesus: «Seme, barkatuak dituzu zeure bekatuak». Ez zigortu gehiago zeure burua. Izan konfiantza Jainkoagan. Onartu haren barkazioa eta haren bakea. Zenbat jendek duen barnetik sendatu beharra! Nork lagundu die Jesus sendatzailearekin harremanetan jartzen?
GUARIDOR DE LA VIDA
José Antonio Pagola. Traductor: Francesc Bragulat
Jesús va ser considerat pels seus contemporanis com un guaridor singular. Ningú el confon amb els mags o curanderos de l’època. Té el seu propi estil de curar. No recorre a forces estranyes ni pronuncia conjurs o fórmules secretes. No empra amulets ni encanteris. Però quan es comunica amb els malalts contagia salut.
Els relats evangèlics van dibuixant de moltes maneres el seu poder guaridor. El seu amor apassionat a la vida, el seu acolliment entranyable a cada malalt, la seva força per regenerar el millor de cada persona, la seva capacitat d’encomanar la seva fe en Déu creaven les condicions que feien possible la guarició.
Jesús no ofereix remeis per resoldre un problema orgànic. S’acosta als malalts buscant guarir-los des de l’arrel. No busca només una millora física. La curació de l’organisme queda englobada en una sanació més integral i profunda. Jesús no cura només malalties. Sana la vida malalta.
Els diferents relats ho van subratllant de diverses maneres. Allibera els malalts de la soledat i la desconfiança encomanant la seva fe absoluta en Déu: «Tu, ja creus?». Alhora, els rescata de la resignació i de la passivitat, despertant en ells el desig d’iniciar una vida nova: «Tu, vols curar-te?».
No es queda aquí. Jesús els allibera del que bloqueja la seva vida i la deshumanitza: la bogeria, la culpabilitat o la desesperança. Els ofereix gratuïtament el perdó, la pau i la benedicció de Déu. Els malalts troben en ell alguna cosa que no els ofereixen els curanderos populars: una relació nova amb Déu que els ajudarà a viure amb més dignitat i confiança.
Marc narra la guarició d’un paralític a l’interior de la casa on viu Jesús a Cafarnaüm. És l’exemple més significatiu per destacar la profunditat de la seva força guaridora. Vencent tota mena d’obstacles, quatre veïns aconsegueixen portar fins als peus de Jesús un amic paralític.
Jesús interromp la seva predicació i fixa la seva mirada en ell. On és l’origen d’aquesta paràlisi? Quines pors, ferides, fracassos i fosques culpabilitats estan bloquejant la seva vida? El malalt no diu res, no es mou. S’està allà, davant de Jesús, lligat a la seva llitera.
Què necessita aquest ésser humà per posar-se dret i seguir caminant? Jesús li parla amb tendresa de mare: «Fill, et són perdonats els pecats». Deixa de turmentar-te. Confia en Déu. Acull el seu perdó i la seva pau. Atreveix-te a aixecar-te dels teus errors i el teu pecat. Quantes persones necessiten ser guarides per dins. Qui els ajudarà a posar-se en contacte amb un Jesús guaridor?
CURADOR DA VIDA
José Antonio Pagola. Traduciu: Xaquín Campo
Xesús foi considerado polos seus contemporáneos como un curador singular. Ninguén o confunde cos magos ou curandeiros da época. Ten o seu propio estilo de curar. Non recorre a forzas estrañas nin pronuncia conxuros ou fórmulas secretas. Non emprega amuletos nin feitizos. Pero cando se comunica cos enfermos contaxia saúde.
Os relatos evanxélicos van debuxando de moitas maneiras o seu poder curador. O seu amor apaixonado á vida, a súa acollida entrañábel a cada enfermo, a súa forza para rexenerar o mellor de cada persoa, a súa capacidade de contaxiar a súa fe en Deus creaban as condicións que facían posíbel a curación.
Xesús non ofrece remedios para resolver un problema orgánico. Achégase aos enfermos buscando curalos dende a súa raíz. Non busca só unha melloría física. A curación do organismo queda englobada nunha sanación máis integral e profunda. Xesús non cura só enfermidades. Sanda a vida enferma.
Os diferentes relatos vano subliñando de diversas maneiras. Libera aos enfermos da soidade e a desconfianza contaxiándolles a súa fe absoluta en Deus: «Ti, xa cres «? Ao mesmo tempo, rescátaos da resignación e a pasividade, espertando neles o desexo de iniciar unha vida nova: «Ti, queres curarte «?
Non fica aí. Xesús libéraos do que bloquea e deshumaniza a súa vida: a loucura, a culpabilidade ou a desesperanza. Ofrécelles gratuitamente o perdón, a paz e a bendición de Deus. Os enfermos atopan nel algo que non lles ofrecen os curandeiros populares: unha relación nova con Deus que os axudará a vivir con máis dignidade e confianza.
Marcos narran a curación dun paralítico no interior da casa onde vive Xesús en Cafarnaún. É o exemplo máis significativo para destacar a profundidade da súa forza curadora. Vencendo toda clase de obstáculos, catro veciños logran traer ata os pés de Xesús a un amigo paralítico.
Xesús interrompe a súa predicación e fixa a súa mirada nel. Onde está a orixe desa parálise? Que medos, feridas, fracasos e escuras culpabilidades están a bloquear a súa vida? O enfermo non di nada, non se move. Alí está, ante Xesús, atado á súa padiola.
Que necesita este ser humano para poñerse en pé e seguir camiñando? Xesús fálalle con tenrura de nai: «Fillo, os teus pecados fican perdoados». Deixa de atormentarte. Confía en Deus. Acolle o seu perdón e a súa paz. Atrévete a erguerte dos teus erros e do teu pecado. Cántas persoas necesitan ser curadas por dentro. Quen lles axudará a poñerse en contacto cun Xesús curador?